Quan te dones conter que el teu poble està gobernat
per l' especulació, donen ganes de potar
només quede plorar recordant tancat a casa
per les costums, les arrels del teu poble
ja ningú trau de garrofes ni oliveres
ara tots son constructors o promotors

Dimonis vindran
A replegar-los
Pandur-se'ls al infern
(1) Es el càstig es el preu, que la cultura els farà pagar
(2) Es el càstig es el preu, que la natura els farà pagar

Vendríen a sa'mare, com prostituisen la terra
los reguers estàn trencats i els camins p'arreglar
hi ha qui s'aprofite de la bondad dels demés
teu foten poc a poc hasta que no et quede res...

Dimonis vindran
A replegar-los
Pandur-se'ls al infern
(1) Es el càstig es el preu, que la cultura els farà pagar
(2) Es el càstig es el preu, que la natura els farà pagar

Ni Prats, ni Irtes, ni Astalaes, ni Tosalets, ni osties
ni Santa Llúcia, ni Roquers, ni Vadanxer ni res...